Manel - Aniversari
Els llums s'han apagat, han tret el pastís,
Aplaudien els pares, els tiets i els amics
Tots alhora, agrupats en un únic crit,
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
Has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador
Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
Les espelmes cremaven i alguns dels amics
T'enfocaven amb càmeres de retratar,
Una veu comentava "ai, que guapa està"
I jo, en el fons, m'acabava el culet de la copa decidit
A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit.
Per un cop empetitit, sota els tamborets
I la taula allargada pels dos cavallets,
Fer-me pas amb prudència per un entramat
De sabates d'hivern, de confeti aixafat,
I esprintar maleint la llargada dels meus nous passets
I amagar-me entre un tap de suro i la paret
Just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit
I falcar el peu esquerre en un descosit
I arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
I agafar un pelet d'aire i, amb un saltiró,
Enganxar-te un cabell i impulsar-me en un últim salt final
I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu! ara un braç! ara el tors! ara el cap!
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient,
Repartir unes targetes, ser amable amb la gent
I amb maneres de jove discret i educat
Presentar els meus respectes a l'autoritat,
Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
Fer-me fotos gracioses amb altres il?lustres viatgers
I amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast
I entre d'altres que, ho sento, però ja mai viuràs,
Detectar un caminet que m'allunyi del grup
O una ombreta tranquil?la on, desapercebut,
Estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant
El plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran,
Mentre a fora de l'ull les espelmes es van apagant.
Letras Manel