Ammoníac - Alba

 

Alba

Agost entrat.
Quaranta graus a l'ombra,
l'asfalt es desfà.
Borrosa en l'horitzó
se'n va tota plorant.
Tot s'ha trencat.
Un altre tren passa de llarg
i espero.

Potser no s'ha acabat.
Ara confio
que tot s'arreglarà.
Tornarà a ser com abans.
No vull tornar a plorar.
Hem de recórrer a l'harmonia
que regnava entre nosaltres.

Miro el sol
i penso en les paraules
que vas dir-me aquell instant.
Quan la llum de l'alba se n'anava
en eclipsi dins la meva ment.

Quan recordo la remor del mar
d'aquell quinze d'agost,
jugavem a la sorra.
Hi penso i sento...

que tot s'arreglarà.
Tornarà a ser com abans.
No vull tornar a plorar.
Hem de recórrer a l'harmonia
que regnava entre nosaltres.

Miro el sol
i penso en les paraules
que vas dir-me aquell instant.
Quan la llum de l'alba se n'anava
en eclipsi dins la meva ment.

Alba

Agosto chegou.
Quarenta graus à sombra,
O asfalto derrete.
Indefinição no horizonte
Tudo era de chorar.
Tudo está quebrado.
Outro longo comboio passa
E esperança.

Talvez não mais.
Agora eu espero que
Que tudo será corrigido.
Mais uma vez a ser como antes.
Eu nunca quero chorar.
Voltamo-nos para a harmonia
Que reinou entre nós.

Eu vejo o sol
E pensar nas palavras
Você está me dizendo naquele momento.
Quando a luz do amanhecer, ele foi
Em eclipse em minha mente.

Quando eu lembro do som do mar
Que quinze de agosto
Brincando na areia.
Alguns pensam e sentem ...

Que tudo será corrigido.
Mais uma vez a ser como antes.
Eu nunca quero chorar.
Voltamo-nos para a harmonia
Que reinou entre nós.

Eu vejo o sol
E pensar nas palavras
Você está me dizendo naquele momento.
Quando a luz do amanhecer, ele foi
Em eclipse em minha mente.